© Mondigromax | info@mondigromax.com | Barcelona | Text legal

Agustí Charles

Compositor


Natural de Manresa (Barcelona) inicia els seus estudis musicals ben aviat. Els seus primers treballs en la composició musical seriosa daten de la dècada de 1980, de la mà de Miquel Roger, Albert  Sardà i Josep Soler. Posteriorment estudià amb Franco Donatoni, Luigi Nono i Samuel Adler, a més de treballar Joan Guinjoan, Cristóbal Halffter, J.R. Encinar i Ros Marbà, entre altres.

Té prop de cinquanta guardons, entre els que destaquen els més importants premis de composició nacional i internacional. També ha rebut encàrrecs de moltes institucions i prestigiosos intèrprets, per lo que la seva música s’interpreta per tot el món. L’any 2003 rebé el premi de l’Associació d’Orquestres Simfòniques Espanyoles (AEOS) amb la seva obra Seven Looks, interpretada por totes les orquestres espanyoles entre les temporades 2004 a 2008. La seva òpera “La Cuzzoni, esperpent d’una veu”, seria estrenada amb gran èxit en el Staatstheater de Darmstadt (Alemanya) l’Octubre de 2007. Recentment (2008), la companyia italiana Stradivarius ha editat un CD monogràfic amb part de la seva obra orquestral, interpretada por l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, dirigida per José Ramón Encinar, rebent elogis de la crítica. El segell Tritó (2010) ha editat un nou CD monogràfic amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Jaime Martín. En març de 2011 s’estrena en el Staatstheater de Darmstadt (Alemanya) la seva segona òpera, Lord Byron, un estiu sense estiu, amb text de M. Rosich i direcció escènica de A. Romero.

De la mateixa manera es autor de nombrosos treballs relacionats amb la composició i l’anàlisi musical, entre els quals destaquen els llibres “Análisis de la Música española del siglo XX (2002)”, “Dodecafonismo y serialismo en España” (2005), “Instrumentación y orquestación clásica y contemporánea”: Vol. II y libro de trabajos (2005), Vol. I Instrumentos de viento y la voz (2008).

Es Doctor en Historia de l’Art i Catedràtic de Composició en el Conservatori Superior de Música d’Aragó. Actualment ensenya composició en el Conservatori Superior de Música d’Aragó i en l’Escola Superior de Música de Catalunya.


--


Marc Rosich

Llibretista

(Barcelona, 1973)


Llicenciat en Periodisme i Traducció i interpretació en anglès i àrab. Dramaturg, director, actor accidental i traductor literari. Membre fundador de la productora Teatre Obligatori. S’ha format en l’escriptura dramàtica als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona, on actualment imparteix cursos d’iniciació a la dramatúrgia. Entre els seus textos originals més recents es troben les obres Carwash (tren de rentat) (Staastheater Stuttgart/FACYL Salamanca/ Teatre Romea, dir. Annette Pullen), Rive Gauche (Sala Muntaner, Cia. Q-Ars Teatre, dir. Rafel Duran) i Vittoria (Club Capitol, dir. Antonio Calvo). Amb el director Andrés Lima, acaba de portar a terme la traducció i la dramatúrgia de Falstaff, a partir de l’Enric IV de Shakespeare (CDN). Col·laborador habitual de Calixto Bieito, ha signat amb ell les dramatúrgies de l’espectacle Voices, a modern passion (Betty Nansen Teatret, Copenhagen) i de Don Carlos de Friedrich Schiller (Cia. Romea / CDN / Mannheim Schillertage), així com les adaptacions de les novel·les Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Teatre Romea  / Hebbel am Ufer, Berlin / Schauspielhaus Frankfurt / Teatro Albéniz, amb música de Carles Santos, Premi de la Crítica de Barcelona 2008 a la dramatúrgia) i Plataforma de Michel Houellebecq (Festival d’Edimburg / Teatro Bellas Artes / Teatre Romea). Per al TNC de Barcelona ha firmat les adaptacions dramàtiques de les novel·les Pedra de tartera de Maria Barbal i juntament amb Rafel Duran, Mort de dama,de Llorenç Villalonga (Premi Escènica 2010 a la millor adpatació). També ha portat a terme per a Lluís Soler la dramatúrgia de L’Odissea d’Homer a partir de la traducció de Carles Riba (Temporarada Alta, Girona / Théâtre de l’Archipel, Perpinyà / Festival Grec, dir. Antonio Calvo).

Com a llibretista, ha col·laborat amb el compositor Agustí Charles en l’òpera de dos actes Lord Byron, un estiu sense estiu (Gran Teatre del Liceu / Staatstheather Darmstadt / Teatros del Canal, 2011) i l’òpera de cambra La Cuzzoni, esperpent d’una veu  (Staatstheater Darmstadt / L’Auditori de Barcelona / Teatro Albéniz, 2008). Actualment, prepara amb Agustí Charles, la peça en un acte Suite de Java, i amb Enric Palomar l’òpera Los cuentos de la Alhambra a partir de Washington Irving.

En el camp de la direcció escènica d’espectacles amb música clàssica, ha signat força projectes, gairebé sempre en col·laboració amb la directora musical Elisenda Carrasco. En aquest sentit, ha participat a les darreres edicions del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions, signant la dramatúrgia i la direcció dels espectacles lírics Alma (2007, a partir de la figura d’Alma Mahler), Últimes cançons, (2006, a partir de Lieder de Mahler), Don Giovanni (2005, adaptació de l’obra de Mozart per al titellaire Pepe Otal) i Il geloso Schernito de Pergolesi (2003, juntament amb Albert Tola). D’altra banda, ha creat els concerts per a nens Pierrot a la lluna i Va de banda, per al servei educatiu de L’Auditori de Barcelona, així com els concerts amb escolars Jugant amb Haydn, Les faules de La Fontaine i Les quatre estacions, tots tres encàrrecs de l’Orquestra de Cambra de l’Auditori de Granollers.

Com a dramaturg, també ha estrenat les peces següents: N&N, nuria i nacho  (Sala Beckett, 2008, dir. Antonio Calvo), Enfermo imaginario, (Teatro Condal, 2008, escrita amb Pau Miró, dir. Antonio Calvo), Party Line (Sala Beckett, 2007, dir. Andrea Segura), Duty Free, (Teatre Talia, València, 2007, dir. Antonio Calvo) per a Jácara Teatro (Alacant), De Manolo a Escobar, (Gira nacional, dir. Xavier Albertí). Surabaya (Teatre Romea, 2005, dir. Sílvia Munt, obra finalista al Premi Fundació Romea 2004) Copi i Ocaña, al purgatori (Tantarantana, 2004, dir. Julio Álvarez) i Unhappy Meals (Teatre Malic, 2002, dir. del mateix autor).


 


Més informació